La Laia Mestres és una especialista en Educació Emocional i Interioritat, formadora de la Universitat de Barcelona i creadora del projecte Look Inside d’Educació Emocional de la Fundació Dominiques.
En l’actualitat ens acompanya i assessora per seguir treballant la gestió de les nostres emocions. En aquest temps de pandèmia ha vingut personalment a la nostra escola per parlar amb alumnes i professors sobre l’adolescència i la COVID-19. No volem perdre l’oportunitat de compartir amb vosaltres la seva reflexió:
L’adolescència i la COVID-19
En Biel és un noi de 15 anys que, com qualsevol habitant del planeta terra, ha estat exposat a les conseqüències de la pandèmia. De fet, com tots nosaltres encara hi està exposat. Tretze mesos després d’aquell dia en el què abraçant-se als seus companys de classe va celebrar efusivament l’inici del confinament, es troba irritable i malhumorat. Sent una apatia estranya que el deixa tancat a casa tot i l’aixecament d’algunes restriccions. Passa moltíssimes hores enganxat a les pantalles i a la nit no s’adorm fins tard. Sovint es sent desganat i en ocasions trist i angoixat. A la vida del Biel s’’hi han unit dues coses de difícil gestió, l’adolescència i la pandèmia.
Si bé és cert que la COVID-19 està sent una experiència emocionalment exigent per a tothom, aquesta està tenint un impacte molt destacat en els nois i noies adolescents.
L’adolescència és un peatge evolutiu imprescindible i desitjable per a la nostra espècie. En aquest període es despleguen una sèrie de processos que marcaran l’entrada a l’etapa adulta. L’interès desmesurat per compartir amb els coetanis, la necessitat d’explorar i transgredir, els processos d’autoafirmació i construcció de la identitat i el festival neuroquímic amb el que conviuen els adolescents, no són casualitat. Són processos útils i imprescindibles que determinen el seu benestar físic, psíquic, emocional i social.
Precisament són les activitats i experiències a través de les quals els nostres adolescents despleguen aquests processos tant necessaris els que han quedat aturats a causa dels confinament i les restriccions.
La Pandèmia ha deixat els adolescents sense poder expressar el que són i com a contrapartida els ha empès a una sobreexposició a les pantalles sense precedents i a les nocives conseqüències que això comporta.
L’impacte de la pandèmia en la salut emocional dels adolescents ha quedat evidenciat en el recull de dades estadístiques. Aquestes ens ensenyen uns augments, també sense precedents, dels trastorns alimentaris, els quadres depressius, les conductes autolítiques i les addicions diverses a les apostes on-line, la pornografia, els jocs d’ordinador o les xarxes socials.
El que ens toca ara a nosaltres és plantejar-nos com podem acompanyar-los en la seva vivència emocional de la COVID-19.
Tot i que els problemes complexes com aquest requereixen de la implicació de la societat sencera, podem apuntar algunes propostes que ens poden ser útils.
-Procurar que l’adolescents mantingui hàbits saludables d’activitat física, alimentació i son
-Animar-los a sortir de casa i reprendre totes aquelles activitats no restringides o a buscar alternatives per a aquelles que encara ho estan
-Ajudar-los a prendre consciència de la seva vivència emocional i donar-los un espai perquè puguin expressar-la i elaborar-la
-Proposar-los estratègies de regulació emocional a dur a terme en el seu dia a dia
-Evitar la sobreexposició a les pantalles
-Animar-los a realitzar activitats que els generin benestar i emocions agradables
-En la mesura del possible, implicar-los en activitats on puguin expressar les seves fortaleses
-Ajudar-los a reprendre la presencialitat en tot allò que sigui possible.
I, sobretot, ser nosaltres com a adults un exemple de tot això que acabem d’anomenar.
En el cas que l’adolescent deixi de ser adaptatiu i no pugui atendre amb normalitat les demandes del seu dia a dia o presenti processos de tristesa, apatia, ira i estrès molt intensos o allargats en el temps; cal buscar l’ajuda d’un professional de la salut mental.
Si una cosa ens està ensenyat la pandèmia és que els adolescents necessiten ser adolescents per estar bé. Acompanyar-los en el seu procés de recuperació és també acompanyar-nos a nosaltres, els adults, en el mateix camí de recuperar tot allò necessari per reconnectar amb nosaltres i amb els que ens acosta al benestar, la satisfacció i el sentit.
